lunes, 13 de diciembre de 2010

-Focusing-

Focusing és l'accés directe a la saviesa corporal.A partir d'una sensació corporal difusa, sorgeix un "adonar-se" d'una cosa nova que facilita la resolució d'un conflicte, amb sensacions d'alleujament que fan agradable el procés de canvi.
Focusing s'allunya radicalment del que incorporat culturalment, que és associar intel.ligència només amb cervell, sinó que accedeix a una intel·ligència més àmplia i fiable ubicada a la totalitat del cos que permet reconèixer sensacions i comprendre el seu significat, una intel ligència que troba un material encara no simbolitzat que és al límit de la consciència.

Té a veure amb la intuïció, amb això que anomenem sisè sentit, "pressentiment".
Eugene Gendlin creador de Focusing explica que el nostre cos està en una meravellosa i intricada interacció permanent amb tot el que ens envolta. Per això "sap" tant.
Ell creu que el nostre cos és part d'un gegantesc sistema de l'aquí i altres llocs, de l'ara i altres temps, de nosaltres i altres persones, de fet, de tot l'univers.
Que el nostre cos guarda records de com vivim les nostres vides, sap què necessitem per ser més nosaltres mateixos, coneix els nostres valors i creences i sap quines de les persones que ens envolten fan sorgir el millor de nosaltres mateixos i quines ens subestimen i ens rebaixen.Que el cos és una font inesgotable de saviesa que abasta aspectes que la nostra cultura poques vegades reconeix i que ens pot ensenyar com aconseguir una salut física òptima, si així ho desitgem, perquè sap com reparar a si mateix i que aquesta constantment confrontant i ajustant els seus processos per mantenir-se tan a prop com sigui possible de l'estat de salut.

Però en la majoria de nosaltres les experiències doloroses de la nostra infantesa, la vida exigent i agitada que ens toca viure i el pertànyer a una cultura que rendeix culte a la tecnologia , ens condiciona i solem utilitzar molta energia per aïllar-nos del que sentim, per tal d'evitar-sofriment i frustració.

Potser aconseguim un acceptable distanciament amb el que ens va afectar o ens afecta, però "la processó va per dins" i totes aquestes emocions curosament amagades flueixen com un riu subterrani, fins que algun dia brollen manifestant-se com estrès, malestar físic, contractures, insomni,  atacs de pànic, somatitzacions i fins a malalties que el nostre sistema immunològic no pot combatre. Al cos se li fa difícil mantenir un equilibri saludable.

En canvi, quan aprenem a "focalitzar-nos" a escoltar-nos, a acceptar i a ser comprensius amb el que ens flueix per dins, sense censurar per dolent, o perquè no correspon, o pel que sigui, si només aprenem a acompanyar tot això com qui acompanya a un amic volgut que pateix, podem recuperar l'energia que necessitem per seguir endavant, per viure amb esperança, per conservar la capacitat de crear i mantenir projectes de vida.
Focusing permet sentir els murmuris del cos abans que aquest hagi de cridar.
El procés de Focusing, amable i respectuós, possibilita resignificar les experiències negatives sense necessitat de reviure el patiment de vivències doloroses.
Ajuda a alliberar el que va quedar encallat i potència la nostra capacitat de millorar la nostra qualitat de vida.

Aquí us deixo un vídeo on es veu una mica com es porta a la pràctica aquesta tècnica:

Fins aviat!
MR.

lunes, 29 de noviembre de 2010

Amnèsia anterògrada i Memento.

Relacionat amb el tema parlat a classe aquests dies, he cercat informació sobre el tema de l’amnèsia. Concretament he trobat informació sobre l’amnèsia anterògrada que explico a continuació. A més a més, ho he relacionat amb una pel·lícula que parla sobre això, Memento.

L'amnèsia anterògrada és un tipus d'amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar alguna cosa si deixa de prestar atenció uns segons.
Aquest tipus d'amnèsia és sovint anomenada «pèrdua de memòria a curt termini». No obstant això, tècnicament s'usa el terme amnèsia anterògrada ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.
Les persones que pateixen aquesta malaltia teòricament poden recordar episodis viscuts abans del començament del trastorn, encara que gairebé tots els casos a llarg termini d'amnèsia anterògrada estan relacionats amb l'amnèsia retrògrada.

L'amnèsia anterògrada pot afectar de manera diferent als diferents tipus de memòria (nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc.). Alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment (com tocar una nova cançó) i després no recordar quan l'han après. Hi ha alguns casos de pacients que aprenien i recordaven noves paraules o fets històrics (memòria semàntica) però no eren capaços de recordar algun succés del dia anterior (memòria episòdica).


Pel que fa a la pel·lícula Memento, és la història de Leonard, que va patir un trauma cerebral que li va causar amnèsia anterògrada. Leonard és incapaç d'emmagatzemar nous records, però, té memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes. Per a "recordar" els successos de la seva vida crea un sistema usant fotos instantànies per tenir un registre de la gent amb la qual es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics per al desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes de l'assassí de la seva esposa, de vegades massa ambigües. Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i assassinar la seva dona, i que li va provocar la seva malaltia, alhora que se sent culpable per no haver cregut en Sammy, un altre personatge que va patir el seu mateix problema.


Aquí us deixo el link del tràiler de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=-LhtkbtVkfk&feature=related

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Requiem por un sueño

Avui a classe, tot parlant dels estats de consciència i dels diferents tipus de drogues i les reaccions que poden provocar, m'ha vingut al cap aquesta pel·lícula: Requiem por un sueño.

La pel·lícula tracta sobre quatre persones, perdudes i irrecuperables, que somien desesperadament fins arribar al punt que, finalment, els seus somnis esdevenen malsons.
Aquesta pel·lícula vol transmetre la sensació que impacta sobre el cos humà davant d'una dosi de droga.
Realment posa la pell de gallina, així que si teniu un moment mireu-la perquè val molt la pena.
Aquí us deixo el tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=UKJpWfSHEs4

Espero que us agradi! Fins aviat!

MR.

miércoles, 27 de octubre de 2010

-L'empatia- Carl Rogers


En la classe anterior, vam parlar sobre alguns autors que consideren l'autoestima com a idea clau de la psicoteràpia. Un d'aquests autors és Carl Rogers, que es basa en l'empatia.

Carl Rogers, a partir de la seva rica i àmplia experiència clínica, va descobrir que tota persona, té capacitats per a trobar el seu camí i millorar. Parteix de la idea que la persona posseeix per naturalesa una tendència actualitzant, una mena d'impuls cap al creixement i la salut.

En paraules de Carl Rogers: "El individuo posee en sí mismo potenciales recursos para su propia comprensión, para cambiar su autoconcepto, sus actitudes, y para dirigir su conducta, y estos recursos pueden ser liberados a condición de que un determinado clima de actitudes psicológicas facilitadoras pueda ser logrado".

A través d'aquestes tres actituds, es crea el marc propici perquè la persona pugui comprendre's millor a si mateixa, recobrar la confiança en si mateix i obtenir l'autoestima indispensable per al seu benestar:

1. Autenticitat (també anomenada "congruència"): consisteix a "ser el que un és" en la relació, sense construir màscares o façanes.
2. Acceptació incondicional (o "consideració positiva incondicional"): implica acceptar la persona tal com és, amb els seus sentiments i experiències.
3. Empatia (o "escolta empàtica"): és la capacitat de comprendre l'experiència única de l'altra persona, aquest coloquialment: "posar-se en la seva pell" i comunicar alguna cosa d'aquesta comprensió.



L'actitud de la Congruència es refereix a l'autenticitat, sinceritat i transparència del terapeuta en el seu contacte amb el client. Es tracta d'una trobada existencial, no intel·lectual, teòric o tècnic, el terapeuta es mostra tal com és, no com una façana, sinó viu, amb sentiments. L'autenticitat uneix la condició difícil de complir, que implica dos elements: que el terapeuta estigui obert als seus sentiments i experiències i pugui simbolitzar-ho, i que estigui disposat a comunicar aquests sentiments quan sigui necessari, amb vista a que la relació terapèutica sigui autèntica i real.


La consideració positiva Incondicional és entesa per Rogers com absència d'evolució o desig d'interferir o modelar, a més de respecte i interès positiu cap al client. És una acceptació total de la persona i les seves conductes, que genera un clima de seguretat, que permet al client explorar en el seu interior sense pors.

La Comprensió empàtica és la capacitat de captar el marc de referència del client, percebre els seus significats personals com si fossin propis i acompanyar-lo en els seus sentiments, de manera que aquest pugui explorar amb major precisió les seves experiències i aclarir els seus sentiments més profunds.

Rogers resumeix part molt important dels seus ensenyaments en afirmacions, com ara:

• "En la meva relació amb les persones he après que, en definitiva, no em resulta beneficiós comportar-me com si jo fos diferent del que sóc."

• "Sóc més eficaç quan puc escoltar amb tolerància i ser jo mateix."

• "... no podem canviar fins que no ens acceptem tal com som. Quan ens acceptem, el canvi sembla arribar sense que ho adverteixi.
 
"No obstant això, l'aspecte paradoxal de la meva experiència és que, com més em limito a ser jo mateix i més m'interesso per comprendre i acceptar les realitats que hi ha en mi i en l'altra persona, tants més canvis semblen suscitar. Resulta paradoxal el fet que com més desitjós està cada un de nosaltres de ser ell mateix, tants més canvis s'operen, no només en ell, sinó també en les persones que amb ell es relacionen.
 
Queda clar, doncs, que per tenir un alt nivell de vida hem de tenir un alt sentiment de vàlua de nosaltres mateixos.

Fins aviat!
MR.

martes, 12 de octubre de 2010

Les portes de la percepció...

L'últim dia de classe vam parlar sobre com les drogues poden distorsionar d'una manera tan bèstia la percepció de les persones. És un tema que sempre m'ha cridat molt l'atenció i buscant, buscant, he trobat un assaig escrit per Aldous Huxley: Les portes de la percepció.
En ell, descriu les seves experiències al·lucinògenes producte de la ingestió de mescalina. El títol prové d'una cita de William Blake: "Si les portes de la percepció anessin obertes l'home percebria totes les coses tal com són, infinites".
Basat en aquesta cita, Huxley assumeix que el cervell humà filtra la realitat per no deixar passar totes les impressions i imatges, les quals serien impossibles de processar. D'acord amb aquesta visió, les drogues poden reduir aquest filtre, o obrir aquestes portes de la percepció, com ell ho expressa metafòricament.
Per verificar això, Huxley pren mescalina i escriu els seus pensaments i sentiments. El que nota és que els objectes quotidians perden la seva funcionalitat i de sobte existeixen "com a tals". Espai i temps es tornen irrellevants i la percepció sembla fer-se major, colpidora i de vegades fins a ofensiva perquè l'individu és incapaç de fer front a l'enorme quantitat d'impressions.

El que més m'ha sobtat sobre Huxley és que les últimes paraules que va pronunciar per escrit a la seva dona abans de morir, va ser que volia 100g de LSD intramuscular. Aldous deia que un moment tan important com la mort mai havia de ser afrontat sota l'estupor proporcionat pels sedants, sinó sota la claredat dels psicodèlics.

Espero que hagi estat del vostre interès.
Fins aviat!
MR.

domingo, 3 de octubre de 2010

Els bits d'intel·ligència

Durant la primera sessió de classe vam parlar dels diferents temes que tractaríem al llarg d'aquesta assignatura: memòria, intel·ligència, sensacions, llenguatge, entre molts d'altres.
La veritat és que tinc interès i curiositat per tots i cada un dels temes, per conèixer i saber més d'ells. Però el que em va cridar més l'atenció va ser el tema de la memòria i la intel·ligència. De seguida em va venir al cap un mètode que vaig conèixer en una de les pràctiques d'observació a l'escola de la carrera de Magisteri: els bits d'intel·ligència. No sé si n'haureu sentit a parlar, així que us en faré cinc cèntims:

-Els bits són estímuls que són presentats als nens i nenes d'una forma adequada. El material gràfic és un estímul visual, però a la pràctica, va sempre acompanyat d'un estímul auditiu, que consisteix en enunciar en veu alta el que representa.

- Un bit d'intel·ligència és un bit d'informació. S'utilitza a partir d'un dibuix o fotografia de molt bona qualitat. Han de ser concrets, clars, grans i que esdevinguin una novetat.

- Els bits s'agrupen en categories que fan referència a un tema, i estant formats per un grup de 10 imatges. Normalment, es passen entre 2 i 3 vegades al dia i quan el nen/a mostra més capacitat d'atenció.

- El que pretén aquest mètode no és ensenyar directament, sinó estimular les àrees cerebrals de la vista i l'oïda.

"Hacemos que el niño sea más observador, y cuando va por la calle le suenan muchas cosas que le rodean y que antes pasaban desapercibidas, desde clase de peces, flores, o compositores, hasta científicos o monumentos.
Los niños y niñas pequeños aprenden hechos o datos a una velocidad tremenda, con una curiosidad compartida con los científicos. Si partimos de que los datos son la base del conocimiento y esté a su vez de la inteligencia, debemos darle datos que lleguen a su cerebro como estímulos: precisos, nítidos, de calidad, aislados, no ambiguos y nuevos."

Segons aquest mètode, els nens/es són estimulats des de ben petits i, a partir de tots aquestes dades rebudes, d'aquests bits d'informació que tenen emmagatzemats a la seva memòria, ho puguin relacionar amb altres coses del seu entorn que abans els passaven desapercebudes.
El que jo em pregunto és, fins quin punt és bo tot això? Fins a quin punt els nens són capaços de guardar tota aquesta informació de forma involuntària? És veritat que als nens i nenes que se'ls aplica aquest mètode tindran més capacitat de concentració i podran arribar a ser més intel·ligents?

Aquí us deixo un enllaç molt interessant que explica més a fons aquest tema. http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n26/26040150.pdf
A més a més, també us deixo un vídeo perquè us en feu una petita idea de com s'aplica aquest mètode. http://www.youtube.com/watch?v=mw68N8xlmAA&feature=related

Espero que us agradi i a veure què me'n podeu dir sobre tot això!
Fins aviat!
MR.

miércoles, 29 de septiembre de 2010

Benvinguda

Benvinguts a tots i a totes!

Només volia donar-vos la benvinguda en aquest món virtual, i dir-vos que espero que entre tots puguem compartir opinions, experiències i curiositats sobre temes tractats a classe o, si més no, temes que estiguin relacionats amb el nostre interès. I d'aquesta manera fer la nostra tasca molt més enriquidora!

Endavant amb el blog, doncs!