domingo, 3 de octubre de 2010

Els bits d'intel·ligència

Durant la primera sessió de classe vam parlar dels diferents temes que tractaríem al llarg d'aquesta assignatura: memòria, intel·ligència, sensacions, llenguatge, entre molts d'altres.
La veritat és que tinc interès i curiositat per tots i cada un dels temes, per conèixer i saber més d'ells. Però el que em va cridar més l'atenció va ser el tema de la memòria i la intel·ligència. De seguida em va venir al cap un mètode que vaig conèixer en una de les pràctiques d'observació a l'escola de la carrera de Magisteri: els bits d'intel·ligència. No sé si n'haureu sentit a parlar, així que us en faré cinc cèntims:

-Els bits són estímuls que són presentats als nens i nenes d'una forma adequada. El material gràfic és un estímul visual, però a la pràctica, va sempre acompanyat d'un estímul auditiu, que consisteix en enunciar en veu alta el que representa.

- Un bit d'intel·ligència és un bit d'informació. S'utilitza a partir d'un dibuix o fotografia de molt bona qualitat. Han de ser concrets, clars, grans i que esdevinguin una novetat.

- Els bits s'agrupen en categories que fan referència a un tema, i estant formats per un grup de 10 imatges. Normalment, es passen entre 2 i 3 vegades al dia i quan el nen/a mostra més capacitat d'atenció.

- El que pretén aquest mètode no és ensenyar directament, sinó estimular les àrees cerebrals de la vista i l'oïda.

"Hacemos que el niño sea más observador, y cuando va por la calle le suenan muchas cosas que le rodean y que antes pasaban desapercibidas, desde clase de peces, flores, o compositores, hasta científicos o monumentos.
Los niños y niñas pequeños aprenden hechos o datos a una velocidad tremenda, con una curiosidad compartida con los científicos. Si partimos de que los datos son la base del conocimiento y esté a su vez de la inteligencia, debemos darle datos que lleguen a su cerebro como estímulos: precisos, nítidos, de calidad, aislados, no ambiguos y nuevos."

Segons aquest mètode, els nens/es són estimulats des de ben petits i, a partir de tots aquestes dades rebudes, d'aquests bits d'informació que tenen emmagatzemats a la seva memòria, ho puguin relacionar amb altres coses del seu entorn que abans els passaven desapercebudes.
El que jo em pregunto és, fins quin punt és bo tot això? Fins a quin punt els nens són capaços de guardar tota aquesta informació de forma involuntària? És veritat que als nens i nenes que se'ls aplica aquest mètode tindran més capacitat de concentració i podran arribar a ser més intel·ligents?

Aquí us deixo un enllaç molt interessant que explica més a fons aquest tema. http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n26/26040150.pdf
A més a més, també us deixo un vídeo perquè us en feu una petita idea de com s'aplica aquest mètode. http://www.youtube.com/watch?v=mw68N8xlmAA&feature=related

Espero que us agradi i a veure què me'n podeu dir sobre tot això!
Fins aviat!
MR.

1 comentario:

  1. Un tema molt controvertit el de l'estimulació precoç, Marta! És indubtable la seva utilitat quan es tracta amb nens amb hàndicaps però hi ha detractors i defensors quan es tracta de nens amb capacitat dins de la normalitat.
    Molt bon apunt!

    ResponderEliminar