Durant la primera sessió de classe vam parlar dels diferents temes que tractaríem al llarg d'aquesta assignatura: memòria, intel·ligència, sensacions, llenguatge, entre molts d'altres.
La veritat és que tinc interès i curiositat per tots i cada un dels temes, per conèixer i saber més d'ells. Però el que em va cridar més l'atenció va ser el tema de la memòria i la intel·ligència. De seguida em va venir al cap un mètode que vaig conèixer en una de les pràctiques d'observació a l'escola de la carrera de Magisteri: els bits d'intel·ligència. No sé si n'haureu sentit a parlar, així que us en faré cinc cèntims:
-Els bits són estímuls que són presentats als nens i nenes d'una forma adequada. El material gràfic és un estímul visual, però a la pràctica, va sempre acompanyat d'un estímul auditiu, que consisteix en enunciar en veu alta el que representa.
- Un bit d'intel·ligència és un bit d'informació. S'utilitza a partir d'un dibuix o fotografia de molt bona qualitat. Han de ser concrets, clars, grans i que esdevinguin una novetat.
- Els bits s'agrupen en categories que fan referència a un tema, i estant formats per un grup de 10 imatges. Normalment, es passen entre 2 i 3 vegades al dia i quan el nen/a mostra més capacitat d'atenció.
- El que pretén aquest mètode no és ensenyar directament, sinó estimular les àrees cerebrals de la vista i l'oïda.
"Hacemos que el niño sea más observador, y cuando va por la calle le suenan muchas cosas que le rodean y que antes pasaban desapercibidas, desde clase de peces, flores, o compositores, hasta científicos o monumentos.
Los niños y niñas pequeños aprenden hechos o datos a una velocidad tremenda, con una curiosidad compartida con los científicos. Si partimos de que los datos son la base del conocimiento y esté a su vez de la inteligencia, debemos darle datos que lleguen a su cerebro como estímulos: precisos, nítidos, de calidad, aislados, no ambiguos y nuevos."
Segons aquest mètode, els nens/es són estimulats des de ben petits i, a partir de tots aquestes dades rebudes, d'aquests bits d'informació que tenen emmagatzemats a la seva memòria, ho puguin relacionar amb altres coses del seu entorn que abans els passaven desapercebudes.
El que jo em pregunto és, fins quin punt és bo tot això? Fins a quin punt els nens són capaços de guardar tota aquesta informació de forma involuntària? És veritat que als nens i nenes que se'ls aplica aquest mètode tindran més capacitat de concentració i podran arribar a ser més intel·ligents?
Aquí us deixo un enllaç molt interessant que explica més a fons aquest tema. http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n26/26040150.pdf
A més a més, també us deixo un vídeo perquè us en feu una petita idea de com s'aplica aquest mètode. http://www.youtube.com/watch?v=mw68N8xlmAA&feature=related
Espero que us agradi i a veure què me'n podeu dir sobre tot això!
Fins aviat!
MR.
Un tema molt controvertit el de l'estimulació precoç, Marta! És indubtable la seva utilitat quan es tracta amb nens amb hàndicaps però hi ha detractors i defensors quan es tracta de nens amb capacitat dins de la normalitat.
ResponderEliminarMolt bon apunt!