-L'empatia- Carl Rogers

En la classe anterior, vam parlar sobre alguns autors que consideren l'autoestima com a idea clau de la psicoteràpia. Un d'aquests autors és Carl Rogers, que es basa en l'empatia.

Carl Rogers, a partir de la seva rica i àmplia experiència clínica, va descobrir que tota persona, té capacitats per a trobar el seu camí i millorar. Parteix de la idea que la persona posseeix per naturalesa una tendència actualitzant, una mena d'impuls cap al creixement i la salut.

En paraules de Carl Rogers: "El individuo posee en sí mismo potenciales recursos para su propia comprensión, para cambiar su autoconcepto, sus actitudes, y para dirigir su conducta, y estos recursos pueden ser liberados a condición de que un determinado clima de actitudes psicológicas facilitadoras pueda ser logrado".

A través d'aquestes tres actituds, es crea el marc propici perquè la persona pugui comprendre's millor a si mateixa, recobrar la confiança en si mateix i obtenir l'autoestima indispensable per al seu benestar:

1. Autenticitat (també anomenada "congruència"): consisteix a "ser el que un és" en la relació, sense construir màscares o façanes.
2. Acceptació incondicional (o "consideració positiva incondicional"): implica acceptar la persona tal com és, amb els seus sentiments i experiències.
3. Empatia (o "escolta empàtica"): és la capacitat de comprendre l'experiència única de l'altra persona, aquest coloquialment: "posar-se en la seva pell" i comunicar alguna cosa d'aquesta comprensió.

L'actitud de la Congruència es refereix a l'autenticitat, sinceritat i transparència del terapeuta en el seu contacte amb el client. Es tracta d'una trobada existencial, no intel·lectual, teòric o tècnic, el terapeuta es mostra tal com és, no com una façana, sinó viu, amb sentiments. L'autenticitat uneix la condició difícil de complir, que implica dos elements: que el terapeuta estigui obert als seus sentiments i experiències i pugui simbolitzar-ho, i que estigui disposat a comunicar aquests sentiments quan sigui necessari, amb vista a que la relació terapèutica sigui autèntica i real.

La consideració positiva Incondicional és entesa per Rogers com absència d'evolució o desig d'interferir o modelar, a més de respecte i interès positiu cap al client. És una acceptació total de la persona i les seves conductes, que genera un clima de seguretat, que permet al client explorar en el seu interior sense pors.

La Comprensió empàtica és la capacitat de captar el marc de referència del client, percebre els seus significats personals com si fossin propis i acompanyar-lo en els seus sentiments, de manera que aquest pugui explorar amb major precisió les seves experiències i aclarir els seus sentiments més profunds.

Rogers resumeix part molt important dels seus ensenyaments en afirmacions, com ara:

• "En la meva relació amb les persones he après que, en definitiva, no em resulta beneficiós comportar-me com si jo fos diferent del que sóc."

• "Sóc més eficaç quan puc escoltar amb tolerància i ser jo mateix."

• "... no podem canviar fins que no ens acceptem tal com som. Quan ens acceptem, el canvi sembla arribar sense que ho adverteixi.
 

"No obstant això, l'aspecte paradoxal de la meva experiència és que, com més em limito a ser jo mateix i més m'interesso per comprendre i acceptar les realitats que hi ha en mi i en l'altra persona, tants més canvis semblen suscitar. Resulta paradoxal el fet que com més desitjós està cada un de nosaltres de ser ell mateix, tants més canvis s'operen, no només en ell, sinó també en les persones que amb ell es relacionen.

 

Queda clar, doncs, que per tenir un alt nivell de vida hem de tenir un alt sentiment de vàlua de nosaltres mateixos.

Fins aviat!

MR.